Só un solo. Mario G. Cortizo

Això és només un solo. Un solo insignificant. L’univers seguirà sent el mateix, tant si aquest solo existeix, com si no. El cas és que existeix. Un gest en mig de la immensitat. Un crit enmig del desert.

A mode de confessió personal, el percussionista Mario G. Cortizo ens deixa entrar a la seva cuina, al seu laboratori de l’artesà del so, per oferir-nos un fris en tres parts. Al seu solo, micro en mà, comparteix amb el públic el seu anticredo davant la vida moderna, però sobretot la seva sorpresa davant un present ple de contradiccions, on silenci i soroll, calma i nervi, pau i sang estan sempre en tensió. Aquesta mirada irònica davant el món es tradueix musicalment en un univers on la tecnologia electrodomèstica s’erigeix com a instrument i on, gràcies als automatismes, el parament més quotidià dialoga amb la percussió més atàvica. Al cap i a la fi, el solo obliga a l’intèrpret a no amagar-se novament darrera l’instrument i posa en primer terme al creador artesà, que es despulla davant nosaltres per compartir les obsessions i preguntes que li revelen: Podem viure sense caure en contradiccions? Podem viure sense sentiment de culpa dins el sistema? O és més fàcil viure donant la culpa de tot a mercuri retrògrad?

L'entrada també inclou: