La campanya

Malgrat tot
POESIA I + 2021

Crèdits:
Idea i producció: Soon in Tokyo
Fotografia: Biel Capllonch

Ser-hi de nou, com l'any passat. No defallir enfront de l'embat del present vulnerable: trobar un espai, obrir les portes d'una casa on tothom és benvingut, on tot és necessari. I lleuger, suspès en un temps efímer. El Poesia i + no vol ser un producte estèril ni un festival de majories: és una realitat de minories curioses, de persones sense pressa. Des de la poesia, cap a tots els àmbits, relligat tot per la força de la paraula, per la fragilitat de la veu i per la distància curta. "I, amb tot, un cor, / encara el tinc, un cor", afirmava Palau i Fabre. Un cor que batega: així volem veure i creure el Poesia i +. I enguany, més que mai, volem donar veu a la celebració: malgrat tot, la vida no deixa de donar-nos motius per a l'alegria i noves escletxes. Motius per retrobar-nos al voltant d'una ampolla de vi. Cal que neixin flors a cada instant, com cal obrir les portes i acollir; així és la poesia. I per això hem volgut, aquest any, recuperar del tot l'esperit de la trobada íntima, l'acte efímer compartit: apaguem pantalles i activem l'única interfície la pellque ens permet entendre la fragilitat del món en què vivim.

La poesia és un text, un fil de veu que s'escampa per tots els terrenys de la nostra vida, ben bé sense adonar-nos-en. I som interdependents, això és innegable. De la mateixa manera que el festival és una suma de complicitats espargides pel Maresme i més enllà, som nosaltres mamífers bípeds que ens necessitem els uns als altres, que exigim un temps i un espai per qüestionar la dictadura de l'actualitat i el feudalisme digital. Hem decidit que no volem atrinxerar-nos a casa i demanar sense consciència, que volem pell i alè, sentir-nos a prop i reconèixer el pes d'una paraula. I tot d'una la pista de ball s'omple de cossos diversos que es mouen harmoniosament amb ritmes diferents. Un any més, us encoratgem a exigir una mica més de poesia i us estenem les tovalles perquè us sentiu a casa. Brindem per tot allò que no ens fa defallir i anticipem el futur.

La imatge del Poesia i + d’aquest any vol celebrar i vol aplegar. Malgrat totes les adversitats, malgrat totes les dificultats dels últims mesos, no podem perdre mai de vista la necessitat de trobar-nos i de viure intensament. Ja no podem esperar. Ja no volem esperar. La vida no para i hem de buscar escletxes per no deixar de fer el que dona sentit a les nostres vides i de compartir-ho amb els altres. I malgrat tot, també volem aportar un toc d’humor o d’insolència: volem anticipar un altre present. Si l’any passat apel·làvem, des de la intimitat, a la poesia com a cura i com a bàlsam, aquest any volem reivindicar la poesia com una festa i com una casa oberta a tothom, per celebrar, per gaudir i per satisfer la curiositat que ens manté vius. Enfont de l’incendi de l’actualitat incessant, celebració del present en comunitat.