Live at Zambezee (Monòleg per a una actriu)

Maig de 1968. Zoraida Burgos té 34 anys i es passeja pels carrers i els bars de París i Londres, beu i escolta música de jazz, blues, chansons, live music, viu poemes apassionats i necessaris. Són crit i desig. Escriu "Black skin", el dedica a l’activista afroamericà LeRoi Jones. Els joves estudiants, utòpics escriuen a les parets: Aimez-vous les uns sur les autres. La révolution est comencée. Ella, tendra i sàvia, i escèptica, escriu Graffiti, sap que les paraules d’amor són aigua o vent, nit i cendra i que “l’instant és l’instant” i que és així com ha de ser viscuda i celebrada la vida i la poesia. D’amors, d’enyors i d’altres coses… és, amb Una bella història de Miquel Bauçà, un dels grans llibres escrits en català aquells anys. La jove actriu Clara Mir, acompanyada per un baterista de jazz, es transforma en una cantant de jazz que “canta” i delira, crida i riu en un d’aquests bars.

L'entrada també inclou: