(Anti) Elegíaca. Toni R. Juncosa i Joan Birulés

D’entre les flames de la foguera, un cant. Un cant per Joana d’Arc i per les bruixes calcinades sense sentència. Un cant pel silenci que va seguir la Guerra Civil, pel silenci que va seguir la crisi de la sida, pel silenci que segueix cada crit de “puta” i de “maricón”. Un cant per aquelles veus que ja no.

Posant música als versos d’El tel de l’elegia (Premi Francesc Garriga 2024), Toni R. Juncosa i Joan Birulés exploren el llindar en què es fonen l’oblit i la memòria, el desassossec i el consol, la mort i la vida. (Anti) Elegíaca és un dubte i és un convenciment: el dubte que, davant de la mort, la paraula pugui servir d’alguna cosa; el convenciment que, malgrat tot, cal provar-ho.

L'entrada també inclou: