Nit de Poetes: Teresa d’Arenys, Míriam Cano, María Eloy-García

Dia

Dissabte 10 de juliol / 20.30 h / 2021

Lloc

Caldes d’Estrac, Parc de Can Muntanyà

Preu

20 €*

 

*Entrada combinada que inclou també el concert de Maria Arnal i Marcel Bagés (21.30 h).

Nit de Poetes: Teresa d’Arenys, Míriam Cano, María Eloy-García

L’acte central del Poesia i + ens porta aquest any tres noms que demostren la diversitat infinita de la poesia. Obrirà foc Teresa d’Arenys, una de les grans autores del Maresme. Nascuda a Arenys de Mar el 1952, ha bastit una obra incontestable, al marge de les modes i de les presses, d’ençà que el 1976 va guanyar el premi Amadeu Oller amb Aor. També ha traduït Rilke, ha adaptat poesia tuareg al català i s’ha endinsat en l’àmbit de la novel·la. El conjunt dels seus poemes, recollits a Obra poètica (1973-2015) (2017), suposen un compromís profund amb la força de la paraula per fer alquímia de la realitat circumdant i la convicció que la poesia ens ajuda a mirar d’una altra manera.

Míram Cano (Molins de Rei, 1982) va publicar l’any passat Vermell de Rússia, que va ser destacat per molts com un dels millors llibres de l’any. Anteriorment havia publicat Buntsandstein (2013) i Ancoratge (2016), que, juntament amb la seva tasca com a traductora, l’han situat com una de les veus indiscutibles de la poesia catalana actual. Els seus poemes combinen una gran precisió del llenguatge, referències culturals molt diverses —que fan transitar els versos per entre vinils i films— i una gran sensibilitat per fer un tall en el present i destil·lar-ne el poema. Amb el micro al davant, Míriam Cano recita serena i amb passió, convençuda del poder de la poesia i amb el tacte del cotó; sense concessions però també sense crits.

La tercera en pujar a l’escenari serà la poeta María Eloy-García (Màlaga, 1972), la primera poeta en llengua castellana a recitar en la Nit de Poetes. Amb llibres com Cuánto dura cuanto (2007), Los cantos de cada cual (2013) i Los habitantes del panorama (2019), la poeta andalusa ha consolidat una veu molt particular en què fa confluir filosofia, ironia, vida quotidiana i un verb esmolat: la seva és una poesia que sorprèn amb la seva descripció dels gestos de cada dia des d’una òptica personal i intransferible que tant porta a la reflexió com al somriure, sense oblidar una consciència social que no pot separar de la seva pràctica com a escriptora. Els seus recitals són incendiaris i jovials, i alhora ben lluny de l’optimisme banal.

 

 

També et pot agradar: