Abocar/se. Júlia Sentís

Retornar-nos al dir com escoltar com dir com moure com dir com pensar com dir. Escoltar auguris subterranis sota la pell, els gestos temptatius, errants, rítmics, precisos, insistents, volcànics de la carn. Fugar-se amb la veu de la forma de les paraules, des/fer la llengua en un mateix gest. Recórrer un tros tou de boca d’aire de mà d’insecte de fosca de vent de tronc d’ungla de vocal, obrir el temps de les imatges, foradar cossos de sentit. Una exploració de les friccions entre la poesia, la veu i el cos en moviment.

L'entrada també inclou: