De clar, res. Cia Les salvatges

Una gossa busca la seva ferida aparentment invisible, però més real que mai pel dolor que li provoca. És aquesta ànsia per trobar allò que no es veu, allò que no s'entén, el que la duu a veure la mort i a creuar-se amb una amiga que feia temps que no veia. El que la por ens fa pensar pot esdevenir real? Els pensaments d'angoixa de la protagonista es confonen amb la realitat, i l'únic que pot alleugerir-los és un llibre de poemes. El llenguatge es converteix en un sense-sentit de metàfores del tot literals. En el teatre, com a la vida, hi ha coses que no s'entenen de manera unívoca, i d'aquesta manera ens parla la poesia. Les coses invisibles, malgrat que a cop siguin les més veritables, xoquen amb els límits del llenguatge. Per això defensem (i no sabem si ens referim a la peça o a la vida) que "de clar, res".

L'entrada també inclou: