El festival


Aquest festival és una taca de tinta que es va estenent per diversos espais, coordenades i constel•lacions creatives. És un festival d’irradiació poètica que en cada edició es va obrint a més escenaris, a més àmbits creatius i sobretot a més públics, perquè estem convençuts de la força de la poesia i sobretot del paper singular que pot jugar en la societat, com a eina, com a arma i com a espai d’evasió. I és necessari que cada cop més gent vegi en la poesia un bosc amable per descobrir i no pas un laberint hermètic. Benvinguts, doncs, a aquesta espai de la paraula format per diferents cases i municipis, amb poetes singulars que no us deixaran indiferents.

Amb tot això al cap, enguany hem decidit fer tres apostes clares: apostar pel talent jove que tenim més a prop, obrir el festival des de la poesia cap al treball vocal en diferents registres i acostar-nos al patrimoni arquitectònic que tenim a tocar. Sense deixar d’atendre els clàssics i els nostres mestres, hem volgut donar espai als poetes més joves, com en el recital dels guanyadors del premi Francesc Garriga; sens dubte, Palau i Fabre hagués signat aquesta aposta per la joventut i el futur. I sumant valors a la paraula, ens hem volgut fixar en l’àmbit de la música i l’experimentació vocals, amb artistes reconegudes com Mariona Sagarra i de joves com Tarta Relena; sense la veu, la literatura seria una abstracció sense arrels. I finalment, per continuar reivindicant el Maresme —lliure, tropical i amb molts secrets, encara—, hem incorporat dos nous espais: la casa Coll i Regàs a Mataró i l’església del Carme a Caldes d’Estrac.

També hem volgut continuar experimentant amb nous formats, com ara en l’acció-instal•lació de l’artista Carlos Bunga, que des de la suma de les arts —música, dansa, poesia— ens proposa redescobrir el parc de Can Muntanyà i els seus racons més amagats. I com que parlem de formats i d’experimentació, no podem deixar d’esmentar la presència de Brossa en diverses activitats, com ara la instal•lació de cabosanroque o en l’acció del mataroní J.M. Calleja.

I finalment una novetat important: a la Nit de Poetes, tradicionalment dedicada només a autors en català, hem volgut incorporar una llengua germana, l’occità. Creiem que a Palau i Fabre li agradaria seguir aquesta edició del Poesia i + des d’un racó per afirmar que la poesia és més viva i oberta que mai. En un moment de portes tancades, deixem-nos endur tots una mica per la paraula i per la veu i dibuixem nous horitzons des del Maresme.

1
p
2
4